Anava a escriure sobre un altre tema però avui és obligat parlar de la renúncia de Josep Antoni Duran i Lleida a continuar sent el president d'Unió Democràtica de Catalunya. Era una cosa que s'anava intuint, que la vèiem venir, però quan s'ha produit ens ha deixat a tots els que estàvem a la sala (i suposo que a altre gent de fora, a casa seva) una mica tristos i emocionats, una mica orfes. Per això l'hem aplaudit, en peu, durant molta estona.
Crec que és una personalitat excepcional i que per això generava grans amors i odis a la vegada. Jo sóc de les que l'admiro i trobo que hagi clos el seu blog, per exemple, és una pèrdua. Li penso demanar que en comenci un altre, amb un altre nom si vol, però crec que no s'han de deixar perdre les seves reflexions. 63 anys no és edat per jubilar-se una persona tan brillant i a la vegada tan carinyosa a distància curta com ell. Milions de gràcies per tot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario