Crec que entenc en Mas

El passat 5 de gener el President de la Generalitat en funcions va fer una roda de premsa que ha estat àmpliament comentada i que podeu trobar íntegrament aquí. A la nit passaven els Reis i calia anar a dormir d'hora, però una indigestió per truita a la francesa (perquè si no de què, no vaig sopar res més) em va tenir en vetlla unes quantes hores. Per sort els Reis van passar quan ja m'havia adormit un altre cop i l'endemà vaig tenir Reis. Tot això és per explicar per què em vaig empassar la roda de premsa íntegra del senyor Mas i la conec pam a pam i per mi mateixa, no a través de terceres persones ni diaris, tweets o WattsApps. La idea era triar una cosa avorrida que m'ajudés a agafar el son i així va ser, però de retruc crec que vaig entendre el missatge de fons del President, perquè crec que molts dels que demanen la seva dimissió com a candidat a la Presidència s'han quedat a la superfície. I permeteu-me un parell de precisacions més: jo no sóc votant de Mas ni de les CUP i tinc família propera de l'entorn de les CUP, així que tot el que escrigui ho faré clarament (almenys és la inetnció) però amb tot el respecte i estimació cap a les persones, pensin el que pensin.

Durant la campanya electoral, la declaració de les CUP de no recolzar la investidura de Mas com a President de la Generalitat em va semblar curiosa i fins i tot em feia gràcia: una mania més d'un grup d'extrema esquerra que està en contra del sistema i de tots el que el sostenen i fan que funcioni. Com que tinc un germà anarquista que considera les CUP massa de dretes, no em vaig preocupar.

Ara bé, quan van començar les negociacions entre Junts pel Sí i les CUP, em va xocar que mantinguessin la mateixa exigència, perquè la presència o no de Mas a la Presidència de la Generalitat no canvia pas el discurs polític de Junts pel Sí, més aviat el reforça perquè, no en tinc ni idea, però tinc la intuició de que Junts pel Sí i alguna pensada d'Artur Mas tenen força a veure.

Aleshores, si el discurs polític no havia de canviar, mantenir-se en el no a Mas sembla més aviat una actitud de rabieta de nen petit, més que un pas per construir una República Catalana on hi ha de caber tothom, inclús els de Ciudadanos (o la CUP té previst un pla de xoc de deportacions?). I és aquí on tenen ple sentit les paraules que va reiterar el President Mas a la roda de premsa: que no es pot fer res amb gent que veta a altre gent, fa "llistes de dolents" (això ho dic jo) on hi posa els que no els hi agraden, els del sistema, els "corruptes capitalistes", els que no han vist la "llum" de l'extrema esquerra.

Quan en Baños va dimitir, a la xarxa o al diari, no ho recordo, vaig llegir un acudit molt dolent que deia: "Per un que vestia normal, va i marxa". Potser per les CUP el problema de Mas és que"vesteix normal" i està ficat fins al capdamunt al sistema. El que les CUP no copsen és que la hipotètica República Catalana és un nou sistema on hi haurà de tot: gent que vesteix i pensa com ells i gent que "vesteix normal" i pensa de moltes altres maneres. Perquè sinó, anem malament.

Per això entenc que el Sr. Mas no vulgui dimitir, perquè seria acceptar un tarannà intolerant, tenir un company de viatge que va excloent la gent que no els és afí. Així no es construeix un país, es construeix un ghetto. Però això no es pot dir alt i clar, perquè aleshores et posen la creueta de "dolent feixista", perquè no tens res en contra de la classe mitjana i lluites perquè tothom hi pugui estar. Per ser dels bons has de vestir cutre i tenir mania als que "vesteixen normal".

Absolutismos de izquierdas

Escribo en castellano porque este post va dedicado a los niños del #colegioArenales, de Madrid, a los que se ha prohibido participar en la cabalgata de reyes este año. Y los motivos me dan igual, porque otros años el colegio ha participado y éste, en un acto despótico de la alcaldesa #Carmena, se han quedado sin ir. Me indigno porque son niños.

Si fuesen asuntos entre adultos hablaría de modo distinto, pero creo que con los sueños de los niños no se puede hacer política. Con los padres sí, con los hijos, no.

Porque para un niño acompañar a los Reyes Magos es una gran ilusión. A mi sobrino mayor le toca este año, con los de su curso del colegio, y fue lo primero que comentó al terminar el curso pasado. Por eso me duele el sueño roto de los niños de Arenales.

Los niños de Arenales van a ese colegio porque lo han decidido sus padres. Ellos son pequeños y hacen lo que se les dice. Por eso tampoco irán a la cabalgata, porque se lo han prohibido desde la alcaldía. Sueños rotos. Los niños son los "guardianes del alma", como dice ZAZ en su canción. Deberíamos proteger su mundo interior de magia y de pureza. Y las disputas, a resolverlas entre los adultos.

"Ama y haz lo que quieras" decía San Agustín. ¿#Carmena ama a todos los niños? ¿O a los que provienen de familias con un poco más de medios económicos no, por el estatus de sus padres? Y nadie dice nada. Si se hubiese excluido a niños de un colegio "pobre", toda España se hubiese indignado.Pero como no es el caso, se pasa por alto. ¿Dónde está la igualdad?

Los sueños de los niños son el tesoro más valioso que tenemos en nuestra sociedad, porque son inocentes, puros. No los rompamos. 

Fins el 2 de gener

Després d'un Nadal i Sant Esteve atípics perquè estàvem sense Govern, ni a la Generalitat ni a l'Estat, i les converses més frequents eren totes cabòries sobre el que podria ser i no era, o el que no seria però potser podria ser, arriba l'esperat dia 27 i oh sorpresa, les CUP, que havien de decidir si investien el Sr. Mas president o no, arriben a un insòlit empat a 1515 entre els sis i els nos. 1515, curiosa xifra. Si coincideix amb la Grossa de Cap d'Any ja serà el màxim que l'any 2015 ens podria oferir en matèria de cabalística numèrica.

Gràcies al cava i als torrons pensem menys i la gravetat de la situació ens passa desapercebuda, però quan aquests analgèsics passin, ens toparem amb la crua realitat d'un país amb els problemes de tot arreu: crisi econòmica, pobresa, contractes precaris, contaminació, models educatius discordants, terrorisme, malalties... i davant de tot això, n'hi haurà alguns que s'acontentaran en brindar per un any nou i independència màgica (amb la independència tot es resoldrà, però no expliquen com). I n'hi haurà d'altres que brindaran per un any nou de picar pedra i treballar sense parar per resoldre els problemes que tot país, independent o no, té.

Qui votar el 20-D?

Us faig partíceps del que he anat posant a la balança aquests dies

Pensar

Pobresa

Aquest matí he entrat al supermercat i a la porta hi havia una persona demanant caritat. Aquesta penosa escena es ve repetint cada cop amb més frequència. Deixant de banda la possible pilleria d'alguns dels que demanenen i en la qual no em veig amb capacitat d'entrar-hi (bàsicament perquè seria jutjar algú que desconec), el que observo és un creixement de la gent que demana caritat al carrer.
Mentre la política catalana gira majoritàriament entorn al dret a decidir, hi ha molts altres problemes probablement més urgents que cal solucionar. Probablement algú em digui que si Catalunya gestionés els seus propis impostos la pobresa baixaria. D'acord.Però mentre estant cal fer alguna cosa per tota aquesta gent que pateix.

"Las riquezas de la Iglesia"

Avui veig en un diari un article que critica "la riquesa de l'Església" arran del escàndol provocat per un bisbe alemany, que ja ha estat destituit del càrrec fa molt poc pel Sant Pare Francesc, precisament a causa de l'escandol. És curios com a partir de les accions "dolentes" d'una sola persona es generalitza la conducta a tota l'Església, mentre que les accions caritatives d'una gran quantitat d'organitzacions lligades a l'Església d'alguna manera no es tinguin en compte, amb igual precisió de com es difonen els casos escandalosos.