Pobresa

Aquest matí he entrat al supermercat i a la porta hi havia una persona demanant caritat. Aquesta penosa escena es ve repetint cada cop amb més frequència. Deixant de banda la possible pilleria d'alguns dels que demanenen i en la qual no em veig amb capacitat d'entrar-hi (bàsicament perquè seria jutjar algú que desconec), el que observo és un creixement de la gent que demana caritat al carrer.
Mentre la política catalana gira majoritàriament entorn al dret a decidir, hi ha molts altres problemes probablement més urgents que cal solucionar. Probablement algú em digui que si Catalunya gestionés els seus propis impostos la pobresa baixaria. D'acord.Però mentre estant cal fer alguna cosa per tota aquesta gent que pateix.

"Las riquezas de la Iglesia"

Avui veig en un diari un article que critica "la riquesa de l'Església" arran del escàndol provocat per un bisbe alemany, que ja ha estat destituit del càrrec fa molt poc pel Sant Pare Francesc, precisament a causa de l'escandol. És curios com a partir de les accions "dolentes" d'una sola persona es generalitza la conducta a tota l'Església, mentre que les accions caritatives d'una gran quantitat d'organitzacions lligades a l'Església d'alguna manera no es tinguin en compte, amb igual precisió de com es difonen els casos escandalosos.